“La família és d’on venen els infants i cap a on tornen després del Niu a integrar el que quedi pendent. És el que porten dins de si mateixos, és qui són i des d’on es construeixen. Quan un infant ve al Niu, la seva família ve amb ell. És el que juga i el que expressa mentre es va creant a si mateix, es va individualitzant en aquest procés de descoberta que és la infància. “
Projecte Pedagògic El Niu
La paraula que resumeix la nostra experiència a el Niu és respecte.
Del nostre cas potser el més curiós seria l'arribada al Niu, ja que no va ser la primera opció. Quan el nostre infant va fer dos anys i el vèiem amb molta set d'altres iguals, després de fer el corresponent pelegrinatge per les llars públiques, privades i projectes d'educació viva, vam optar per fer-nos la vida fàcil (fa riure que com adults continuem complicant el que per si sol és fàcil), doncs la llar del costat de casa! De seguida va dir que no hi volia anar i quan arribava a casa descarregava tota la frustració i conflictes no resolts. Quan vàrem reunir-nos amb les acompanyants i ens explicaven el seu comportament allà, semblava que parlessin d'un altre infant, no del que nosaltres coneixíem a casa. De cop vam entendre la desgana i els NO de cada matí, sembla que amb el temps tots s'adapten, però a quin preu? Canviar el seu caràcter per adaptar-se? Podríem dir que d'alguna manera qui ens ha portat l'experiència de l'educació viva va ser ell. Vam provar sort a el Niu, amb por que fos massa "hippy" per una família com la nostra. Però quina diferència!!! Des de l'adaptació, vam al·lucinar amb el respecte en què l'adult tracta a l'infant; respecte en la manera de parlar, en el ritme de cada cosa, respecte quan es posa un límit, quan acompanyen una frustració o un dolor, respecte per l'emoció que es vulgui manifestar, sense judici... En un moment on com a família ets ple de dubtes i que fàcilment trobes algú pel carrer que et diu com s'hauria de comportar el teu infant, l'acompanyament pedagògic que rebem com a famílies en les reunions mensuals és un tret molt a destacar del Niu.
La meva filla es queda molt a gust al Niu i jo molt tranquil·la i confiada. Em sento que la cuiden i ens cuiden com a família. És un plaer i una sort poder formar part del Niu.
L'acompanyament als infants enamora.
La meva experiència al Niu ha estat molt bona, l'Atai va començar amb gairebé 2 anys, vam fer una adaptació de 3 mesos, i ens vam sentir molt acompanyats com a família.
M'agrada l'espai, l'acompanyament, sobretot emocional. La mirada tant al detall als infants. Estic molt tranquil·la. Hi ha molta comunicació i transparència del que passa al Niu. Tot està molt cuidat, les relacions entre famílies, equip-famílies, i principalment entre infants.
El ritme m'ha sorprès.
El Niu s'adapta a la família. L'èmfasi en el respecte i la visió integral dels individus que componen el Niu, siguin infants o famílies.
Ho recomano per la tranquil·litat i la confiança que ens brinda.
El Niu és un lloc que trenca la meva quotidianitat, plena d'immediateses que no ajuda a pensar en el que pot necessitar el meu fill.
Un lloc per gaudir/patir construint una manera pròpia i pensada de socialitzar pels petits des de una mirada autocentral en el desenvolupament i aprenentatge com a centre del fet de viure.